La plaça salada

A la Plaça de les Palmeres se li ha donat la volta per fer-ne un espai viu i obert. Allà on abans només hi havia ordre per a la circulació i l’aparcament, ara neix una plaça plana, accessible i amable, pensada per a les persones. Les palmeres —que són memòria i identitat— s’hi mantenen, tot i que algunes troben nova posició per deixar lliure el cor de la plaça, el lloc on s’alçarà la coberta.

El paviment, marcat per franges rítmiques cada cinc metres, enllaça l’Avinguda Fages de Climent amb el Port i dialoga amb els pilars de l’edifici, fent que la plaça respiri amb l’entorn. I, cap al costat del Club Nàutic, l’espai es relaxa en una zona verda i tranquil·la, amb bancs per mirar, contemplar i deixar-se endur per l’escenari privilegiat que ofereix aquest racó.

Sobre aquest nou sòl, hi pren forma l’estructura que obrirà pas a un espai polivalent per a la marina. Una arquitectura clara i ordenada, feta de pòrtics que sostenen la coberta: sinuosa, orgànica, inspirada en el mar que defineix Empuriabrava. La coberta s’inicia oberta i lleugera, en vol cap al Club Nàutic, i es cargola suaument a l’extrem oposat per abraçar el conjunt.

El blanc i la fusta seran protagonistes, en diàleg amb els velers i els seus màstils, que es camuflen entre els pilars esvelts i pintats de blanc, perquè l’edifici i la plaça s’integrin amb naturalitat en l’entorn. El resultat: un espai per viure, trobar-se i celebrar, capaç de connectar el present amb el futur sense perdre l’essència del lloc.